Insecticida de control de plagues de l'arròs

Les plagues no només poden destruir el creixement de l'arròs, sinó que també poden transmetre malalties que poden provocar greus reduccions en el rendiment i la qualitat. Per tant, són essencials mesures efectives de control de plagues de l'arròs per garantir la seguretat alimentària. A continuació, explicarem com fer front a les plagues per garantir un creixement adequat de l'arròs.

Impacte de les plagues de l'arròs en la producció agrícola

Les plagues de l'arròs poden causar una àmplia gamma de danys, com ara la mosca de l'arròs, el barrenador de les fulles de l'arròs i el gorgot de l'arròs. Aquestes plagues causen greus impactes en el creixement i desenvolupament de l'arròs en xuclar la saba, mastegar les fulles i destruir el sistema radicular. A més, algunes plagues són capaces de transmetre virus que posen en perill encara més la salut de l'arròs.

Danys causats per plagues

Impacte del creixement de l'arròs
Els efectes de les plagues sobre el creixement de l'arròs es reflecteixen principalment en els aspectes següents:

Competència de nutrients: les plagues competeixen directament amb l'arròs pels nutrients xuclant la saba i mastegant les fulles, donant lloc a la desnutrició.
Debilitament de la fotosíntesi: les plagues destrueixen les fulles de l'arròs, reduint l'àrea fotosintètica i disminuint l'eficiència de la fotosíntesi en l'arròs.
Destrucció del sistema d'arrels: plagues com el gorgot de l'arròs destruiran el sistema d'arrels de l'arròs, afectant la capacitat de l'arròs d'absorbir aigua i fertilitzants.

Transmissió del virus
Plagues com el gorgot de l'arròs no només perjudiquen directament l'arròs, sinó que també actuen com a vector de virus. A través del comportament urticant i xuclador de la mosca de l'arròs, els virus es poden estendre ràpidament a altres plantes d'arròs, donant lloc a grans brots de malalties virals, que poden afectar greument la salut i el rendiment de l'arròs.

Disminució del rendiment i de la qualitat
Els danys de les plagues poden provocar una disminució significativa del rendiment i la qualitat de l'arròs. L'arròs infestat per plagues té menys grans plens i de menor qualitat, la qual cosa afecta directament la rendibilitat econòmica dels agricultors.

Tipus de plagues de l'arròs

Planthoppers
Planthoppers és una plaga xucladora que sobreviu xuclant la saba de l'arròs. Aquesta plaga no només fa que l'arròs es marceixi, sinó que també transmet malalties víriques que posen en perill encara més la salut de l'arròs. Hi ha moltes espècies de mosca de l'arròs, de les quals la mosca marró i la mosca de llom blanc són les més comunes.

Corró de fulla d'arròs
Les larves del rodet de fulles d'arròs mosseguen les fulles d'arròs i les enrotllen en cilindres, reduint l'àrea fotosintètica i afectant el creixement normal de l'arròs. Aquesta plaga pot ocórrer en totes les etapes del creixement de l'arròs i té un impacte significatiu en el rendiment de l'arròs.

Morc de l'aigua de l'arròs
Les larves del gorg de l'arròs s'alimenten principalment de les arrels de l'arròs, danyant el sistema radicular i reduint la capacitat de l'arròs d'absorbir aigua i fertilitzants, donant lloc a un creixement deficient de les plantes. Els adults s'alimenten de les fulles de l'arròs, la qual cosa també afecta el creixement global de l'arròs.

Cuc de l'arròs
Els cucs de l'arròs s'alimenten de les fulles de l'arròs i, en casos greus, es menja tota la fulla, afectant la fotosíntesi i la producció d'arròs. Els cucs de l'arròs tenen poblacions grans, es reprodueixen ràpidament i són extremadament destructius per als arrossars.

Trips d'arròs
El trips de l'arròs és una petita plaga que sobreviu principalment xuclant la saba de les fulles d'arròs, provocant taques blanques o ratlles a les fulles i, en casos greus, les fulles es tornen grogues i s'assequen. Els trips de l'arròs afecten negativament el rendiment i la qualitat de l'arròs.

Midge de l'arròs
Les larves de la mosquitera de l'arròs envaeixen els teixits joves de l'arròs i formen agalles, afectant el desenvolupament normal de l'arròs i, en casos greus, conduint al fracàs dels cultius. El mosquit de l'arròs té un gran impacte en el cicle de creixement de l'arròs i és difícil de controlar.

Barrenador de la tija de l'arròs
El barrenador de la tija de l'arròs s'enterra a les tiges de l'arròs per alimentar-se, fent que les tiges es trenquin o morin, afectant el rendiment i la qualitat de l'arròs. L'etapa larvària del barrenador de la tija de l'arròs és l'etapa més perjudicial, i les mesures de control s'han de centrar en aquesta etapa.

Bug d'arròs
Els insectes de l'arròs sobreviuen xuclant la saba de l'arròs, fent que els grans es tornin negres i s'arrossin, la qual cosa afecta la collita. Hi ha molts tipus d'insectes de l'arròs, però el més comú és el verd cec.

Carpeta de fulles d'arròs
Les larves de la carpeta de fulles d'arròs masteguen fulles d'arròs i enrotllen les fulles en un tub, afectant la fotosíntesi i provocant un creixement pobre i rendiments reduïts. El control de l'arna de la fulla de l'arròs s'ha de dur a terme en l'etapa larvària primerenca per minimitzar el dany a l'arròs.

Introducció dels insecticides d'ús comú

Imidacloprid

Usos: s'utilitza principalment per al control de la mosca de l'arròs, trips de l'arròs i altres plagues xucladores de peces bucals.

Característiques: Imidacloprid té bones propietats sistèmiques, pot penetrar ràpidament a les plantes, té una llarga vida útil i és relativament amigable amb les abelles i el medi ambient.

Clorantraniliprol

Usos: És eficaç contra mastegar peces bucals del barrenador de la tija de l'arròs, el barrenador de l'arròs i altres plagues.

Característiques: El clorantraniliprole té forts efectes d'enverinament del tacte i l'estómac, una llarga durada d'eficàcia i una alta seguretat per al medi ambient i els organismes no objectiu.

Tiametoxam

Usos: Ampliament utilitzat en el control de la mosca blanca, el gorgot de l'arròs i altres plagues.

Característiques: El tiametoxam té propietats sistèmiques i penetrants, pot matar plagues ràpidament, té pocs residus i és respectuós amb el medi ambient.

Carbendazim

Usos: S'utilitza principalment per al control de mosquits de l'arròs, trips de l'arròs i altres plagues.

Característiques: Carbendazim té bons efectes d'enverinament del tacte i l'estómac, és eficaç per a molts tipus de plagues i té una alta seguretat per a les plantes i el medi ambient.

Acetamiprid

Usos: S'utilitza per controlar l'eruga de l'arròs, el barrenador de l'arròs i altres plagues.

Característiques: L'acefat té bons efectes sistèmics i tàctils, amb un llarg període de persistència i un important efecte de destrucció de les plagues.

Cipermetrina

Usos: S'utilitza àmpliament per prevenir i controlar la mosca de l'arròs, l'arna de l'arròs i altres plagues.

Característiques: La cipermetrina té forts efectes d'enverinament del tacte i l'estómac, un bon efecte d'acció ràpida, un baix residu i relativament segur per al medi ambient.

Suggeriments sobre l'ús d'insecticides

Selecció d'insecticides segons les espècies de plagues
En triar insecticides, la selecció s'ha de basar en espècies específiques de plagues. Les diferents plagues tenen diferents sensibilitats a diferents insecticides, i una elecció raonable de productes químics pot millorar l'efecte de control i reduir el malbaratament de productes químics.

Ús raonable de dosificacions i mètodes d'aplicació
Quan s'utilitzen insecticides, la dosi s'ha d'utilitzar d'acord estricte amb les instruccions per evitar l'ús excessiu o insuficient. La sobredosi no només és un malbaratament de productes químics, sinó que també pot causar impactes innecessaris en el medi ambient i en organismes no objectiu. El mètode d'aplicació també s'ha de triar segons la situació específica, com ara la polvorització i la submersió de llavors, per tal d'aconseguir el millor efecte de control.

Rotació per evitar resistència
Quan s'utilitza el mateix insecticida durant un llarg període de temps, les plagues són propenses a desenvolupar resistència, provocant una disminució de l'efecte de control. Per tant, es recomana rotar l'ús de diferents tipus d'insecticides per evitar que les plagues desenvolupin resistència i per garantir l'efecte de control.

Estratègies de control integrat

Control Agrícola
L'aparició i els danys de plagues es poden reduir mitjançant mesures de gestió agrícola científica, com ara la rotació racional de cultius, la plantació de varietats resistents a les malalties i l'optimització de la gestió del camp.

Control físic
L'ús de mitjans físics, com ara trampes, trampes lleugeres, etc., pot reduir eficaçment el nombre de plagues i reduir el dany de les plagues a l'arròs.

Control biològic
Introduint o protegint els enemics naturals de les plagues, com ara vespes paràsites, insectes depredadors, etc., es pot controlar el nombre de plagues de manera natural i es pot reduir l'ús d'insecticides químics.

Control químic
Quan sigui necessari, s'utilitzen insecticides químics per al control, però s'ha de tenir cura de racionalitzar la dosificació i rotar l'ús per evitar impactes innecessaris sobre el medi ambient i els organismes no objectiu.